Penitència, pel silenci d’un forat, penitència, penitència que no faig, penitència pels bons dies que fa per les juerguees que me pego per l’olor d’aquells cabells, per haber tastat el cel, haver-lo vist amb tot el cos, per estar massa perfecte, hòstia quij pet que Porto, facilitat penitència, passarem per ull, cap al coixí to i ju, o so o ni, por petinència sens dolor, que si vulc escric des del llombrígol la sort que tinc per ver mort l’ambició desmesurada i haver après a valorar els més petits grans de sorra, els llims i les argiles. Gallina és la paraula escollida per descriure’m aquests dies, la sonoritat: gallina, gallina, gallina de pell, tots aquests dies de juliol bebent-nos la sang en copa, madurant al sol, esforçant-nos de veritat per sentir el gust tou del dolce far niente, i l’esquena pelada per la llum, que aquest clima m’erosiona, i ara que per fi fa un dia gris surten unes cuixes d’un vestit com una cuca de llum prenent la lluna, guies a crits muts, fan aixecar-me cada dia. S’encripta l’ombra de l’ucalipto, rum rum, molt tranquil, massa potser, per tenir l’os més gros buit de peripècies, perquè últimament cultivo unes lleganyes que peten vidres, i demà, demà, demà serà la hòstia, recordarem aquests dies com pastilles de paradís, ens recordarem mirant com creixen les berengínies, i traient-nos la pols de sobre, i també inventarem algun record per amanir d’astúcia la nostra història, barrum. Apuntarem en una llibreta verda una línia infinita, farem coses molt rares, contra la nostra salut mental, llençarem idees bones a la merde, cercarem, amb esforç, el fracàs, per ser massa afortunats, petintència que no faig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada