T’adorms mentre dormies. El baf entela el mirall, intentes netejar-lo amb la mà, però no el notes, el travesses. Hi entres. L’atmòsfera tèrbola, el núvol de bany, l’aigua flota, no saps on ets, no t’hi veus més enllà del nas. Hi ha llum però camines a les palpentes, coneixes el teu lavabo, però no trobes parets, no trobes cap límit, camines i camines, no entens com pot ser, vas a poc a poc, tens por de fotre’t la típica hòstia al dit petit del peu. Has canviat de dimensió, sembla un lloc infinit, no s’acaba, només saps on tens el terra i només saps on tens el terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada