Bé?
Si?
Doncs
vinga
va,
comencem.
Per
la
dreta
s’acosta
un
gargall
com
una
cosa,
una
cosa
molt
cosa,
diguem-ne
material,
i
per
l’esquerra
un
fesolet
sardònic,
de
daltabaix
de
tot
un
ala
delta
desmanegat,
és
a
dir,
sense
manegat,
apila
filferros
a
la
llar
de
foc.
Una
piràmide
d’ous
de
serp
belluga
llibres,
els
ordena
segons
el
pes
dels
seus
raonaments,
al
costat,
dos
clarinets
discuteixen
efusivament
sobre
qui
té
les
mans
més
fredes
i
avisen
al
termòmetre,
que
no
hi
és,
ha
anat
a
acompanyar
la
seva
filla
al
dentista,
o
a
mirar
sota
el
coixí.
Abans
de
tot
això,
però,
en
Joel
remava
com
un
peix,
navegant
per
la
banyera,
un
viatge
molt
serè,
molt
solemnement
mesurat,
mirant
al
GPS
cada
minut
i
mig
exacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada