LL de LL

Què escriure ara que no tens res especial al cap, ara que penses que no t’ha passat res prou interessant com per ésser transcrit? “la història d’una puça pot ser igual d’interessant que la d’Alexandre Magne”, deia més o menys Flaubert. És a dir, el que importa no és que la història que expliquis sigui interessant o evocadora, el que importa és com l’expliques, la forma, l’estil. Per desgràcia ets enemic de la forma, saps que és imprescindible per escriure, no només per escriure, sinó per fer qualsevol cosa. “La forma és el significat”, que deia algú que no recordes. Ja que hi som posats: “No es coneix a la geNt pel seu nom, sinó pels seus actes”, que diu en Batman. Acte, verb, significat, interpretació, dormir mola. Boles de pèl amb pols i ronya circulen pel passadís, keep the corridor clean, diuen al metro, shit on the roof, dius tu, que escrius el primer que et passa pel cap, has d’eXcriure alguna cosa perquè la gent et mira i tu ja t’has cansat de mirar el buit. Per què et mira tan la gent? Potser perquè avui has decidit sortir de casa amb els calçotets del teu avi al cap. Sí, afirmatiu! portes els calçotets (nets: xarxes) del teu avi al cap, no ho has fet perquè sí, ho has fet perquè et mirin, perquè vols que la GENT et dediqui mirades complexes, n’estàs tip de que la gent passi de tu com de les cantonades. Et miren com dient: mira, aquest tiu s’ha escapat de la casa de folls. I en certa manera és cert. Creus que totes les cases són manicomis, perquè creus que enfollim just quan sortim per l’esquerda i comencem a esgargamellar-nos (esgargamellar-se: Cridar molt fort i durant una estona, fins a fer-se mal a la gola). Mires al teu voltant, mires el que mira la genT, la Gent, mira altra geNt, i la gEnt et mira, el més foll de tots. Quieres otra, et diu la cambrera que està bona com les gambes a la planxa. Señor sí señor! Et treus els calçotets del cap, te’ls poses per sobre dels pantallons, saludes a tothom del bar, dónes la mà als homes i dos petons a les dones, a la cambrera quatre, i aixeques el puny dret, t’esgargamelles, i marxes volant. Te la fots forta contra el sostre, ple de shit que cau, dius: em cago en Barceló. I penses: penjaré aquesta llufa ara que vai encivadat que sinó demà no m’atreviré.