Fer-s’ho amb la música, ella que ho és tot, l’únic buit que emplena.
Paciència extrema, fins i tot les iclèsies tremolen, no, només les iclèsies tremolen, hi ha forma dins-fora. Forma dins-fora. Treu-la i fes-la entrar. Forma dins-fora. Criteris específics, misteris metafísics. Els seus sugus. Dibuixa’m un xai Antoine. Baixa. Que és dolça, que és forta, un tros de sol figuratiu, un niu viu de joia, que provoca ulls, desvetlla neurones, bloqueja cossos. El desig que torna de l’exili a ultramar, et visita i se t’enganxa com una cama. Tot en potència, begut, ja que és aviat, passat de roscos, massa feliç per ser/estar feliç.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada