PERÒ VÉNS O NO?

Bullir sang. La sang et bull, a l'olla, quasi un litre de sang teva, amb una mica d'oli, un rajoliu de vi negre, orenga i alfàbrega. T'has tallat sense voler, al canell, just on la gent es talla abans de posar-se a la banyera. T'has tallat a la cuina, amb un ferro rovellat que surt de la porta, que porta tres anys trencada per culpa d'una cossa oportunament donada. Anaves amb pressa perquè feies tard a la reunió més important de la teva vida, la mateixa que has decidit deixar-te perdre per bullir sang. Ho estaves empastifant tot, has agafat l'olla on havies bullit els espaguetis del dinar i has deixat que s'anés omplint mentre et feies un torniquet. Has anat al lavabo a acabar-te de curar. Podies haver anat a la reunió, però no et volies presentar amb un braç embenat, la reunió era amb gent d'aquesta que parla més que pensa, millor deixar-los penjats, sense dir res. Per què ho fas això? Tu no fas les coses perquè sí, encara que a vegades ho sembli molt massa. No fas les coses perquè sí, el que és discutible és la finalitat dels teus actes, a vegades la finalitat és tan efímera que penses que la finalitat és el procés, i res més. Bullir sang, per què? Per bullir sang.

Truquen:
-T'estem esperant.
-No puc venir, tinc la sang a l'olla.
-Què?
-Estic bullint sang collons.
-Disculpi?
-Bullir sang, jo.
-Per què?
-Joder amb la pregunteta.