Vers que es mor als llavis,
Vers d’escopinada amb sang
Deshidratada en paret
Escups com un tuberculós
Trossos facsímils de vers
Baveges rimes que no rimen
Sobren
Perds parts de cos
Pel món com un leprós
Enganxes mocs sota el sofà
Respires aire fastigós
Et fas llàstima i somrius
T’abraça la sinceritat
Amb cordills esbarzerats
S’et claven les estelles de la mediocritat.
I tu, tant tranquil fumes un drum, et demanes una birra i un tallat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada