VAVAVAVAvAvAvAvAvAvAvAVAVAVAVAV

Ramuf: A la merda!
Rací: In media res.
Ramuf: Per què, per què!?
Rací: Això no se sap mai, ja ho diuen, que cada persona és un món.
Ramuf: Ja, i què haig de fer, passar el que em queda de vida lamentant-me per aquest fet, o actuar?
Rací: Ja jas actuat i no t’ha sortit bé.
Ramuf: Ja, i què, em llenço riu avall?
Rací: Sí.
Ramuf: Cullons com m’ajudes...
Rací: Si no vols tenir problemes... more’t.
Ramuf: Osti, que cabró. I si ho faig què, no et sabria greu?
Rací: I tant que em sabria greu, però ja sé que no ho faràs, a més, jo no et puc donar cap consell sobre el que t’ha passat. L’únic que et puc dir és que hi pensis sense capficar-te...
Ramuf: Doncs què em suggereixes?
Rací: No m’agrada donar consells, però ... tira’t d’un pont.
Ramuf: Cullons nanu, de veritat vols perdre’m de vista per sempre?
Rací: Cullòòò, se t’ha d’explicar tot?
Ramuf: Menuuu...
Rací: No vull que saltis, però vull que facis el camí fins al pont, arribis, miris avall i vegis el que t’espera. Però ara ja no té gràcia que no et tiris perquè ja t’he dit que no et tiris.
Ramuf: Així què? Vaig caminant fins al pont, miro avall, i torno a casa?
Rací: No, vés fins al pont, mira avall, reflexiona, torna a casa, torna a reflexionar, torna a anar cap al pont i tira’t, llença’t, sense por.