DESPUNTANT DESCOMANT

És el tema aquest de les reflexions els pensaments que es cusen al cap i després s’emancipen surten pels dits en forma de lletres ordenades surten per la boca en fonemes intel·ligibles o en forma d’actes i actituds com per exemple donar-li un cop de cara a una paret sembla un procés fàcil aquest de deixar pasturar els pensaments però se n’ha de saber de tot se n’ha de saber per saber-ho tot i saber és una paraula d’aquelles que haurien d’estar a sota de l’aigua i que per recollir-la t’hauries de mullar també hi ha l’expressar-se malament expressament que en ocasions és més difícil que l’expressar-se bé amb el cul i tenim sort que no podem provocar-nos pets contínuament que sinó mantindríem uns diàlegs gasificats segurament poc interessants tot i que potser podríem començar a dialogar amb granotes i gripaus però els pensaments no només surten amb paraules (i pets) també els expressem amb dibuixos músiques fotografies construccions danses somriures aplaudiments tics expressions facials en general i llàgrimes sobretot llàgrimes hi ha quelcom que mostri millor la idiosincràsia de les nostres neurones en el moment que ens reguem els pòmuls un pensament líquid i salat que s’ens dirigeix cap als llavis perquè el cacem amb la llengua tastant el gust familiar del pensament tràgic que fa el cicle de sorgir del nostre cos per un forat i tornar-hi per un altre no perdeu les vostres llàgrimes llepeu-les són uns pensaments tristament fantàstics cuinats entre la vostra sang que si deixeu caure al terra es moriran a no ser que les deixeu caure al meu hort on al cap d’uns dies veureu un llimac que llepareu i tindrà gust de vosaltres mateixos malauradament fa molt que no ploro i al meu jardí només hi ha cargols contents que no paren de plorar