d'on no n'hi ha no en raja

-Posa-hi més sal-

diumenge, 2 de maig del 2010

MELAMINA



Els homes es pastanaguen, les dones es rosifiquen. Ha arribat l’estació en la qual els capullos s’obren en mil colors, quan els insectes van de cul polinitzant. Quan el sol s’eleva esquivant els núvols. Quan els mugrons celebren la seva llibertat, quan els cullons es deprimeixen a les fosques, per culpa dels calçotets més inhumans. Quan els ulls apunten als escots, i els pits apunten al cel, quan la pell s’empruna. S’empruna?
Sí, sobretot la pell de brau, i l’Eleuteri, tot olímpic, i el cementiri ple de plantes decapitades. Sembla estrany, però és així, tot i la perfídia, i la música atonal, la merda fa pudor igual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada