Sóc tant feliç, que haig d’escoltar Enrico Caruso de tant en tant perquè sinó les depressions no em duren més de cinc minuts. Sóc tant guai que Piero Manzoni em sembla una merda, una merda que m’encanta. Sóc tant enigmàtic que mastego exclamacions per convertir-les en interrogants. Sóc tant silenciós que el silenci de John Cage me la pela. Sóc tant i tant cultivat que de tant en tant m’enterro fins als genolls i començo a recitar l’Odissea, en grec clàssic, del revés, amb l’aixella blava. Estic tant boig que no necessito teràpies. Sóc tant sa que la malaltia que més m’espanta és l’existència.
Sóc
tant
poc
com
un
roc
tant
ruc
com
porc
tant
curt
com
tort
tant
lluç
que
sens
mar
stic
mort.
Noséqui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada