Neven cels, carros de la compra mengen pilotes de golf a la costa, viuen omòplats en miniatura, queden trenta-dos minuts. El terrabastall és buit de pasteres i cançons de formatge, tantmateix jo ho veig al revés i finalment entenc que hi ha tantes paraules com pensaments i tants homes com desastres. La font de petons i l’esbàstica seca, a la dreta, guaiten la medul·la espinal d’un petit suís mig enterrat. Escampem bandes rugoses perquè les estadístiques i les catilinàries roseguen filferros i follen per croquetes. Xeringues? No, guitarres de vent buscant canastes. Visca els nuvis. Linetir sapi ol narcisisme pladom, ret, gonedial emboscada. Mocador magrebí postre d’obridor de llaunes. M’ho diuen les genives del manicomi, que els cargols de vera no paguen hipoteca tot i tenir bidons d’orella d’unicorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada