Anava sol avui pel carrer, despistat, com sempre, i m’he trobat amb els meus pensaments. Quina il·lusió, feia molt que no els veia, els he convidat a fer una cerveseta a la terrassa d’un bar, hem estat xerrant llarga estona, ha estat molt emocionant, hem parlat de moltes coses, ens hem entès bé, hem comprès que no podem entendre res i no sé si ho hem acabat d’entendre bé, però ja no m’en recordo, han tornat a marxar, just en el moment en el que el cambrer portava el compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada