T'aixeques de la cadira després d'haver estat llarga estona mirant un llibre. Et quedes observant el que t'envolta, les parets i els mobles, tots els records possibles. Una cinta vermella dorm a l'estanteria, et fa pensar, et fa pensar en la Trhnsac, una femella que durant un temps va ser la teva estimada. Durant molt poc temps, si, però la vas estimar. Amb tot això pensat et trobes a tu mateix a la teva habitació aixecant la cinta vermella sobre el teu cap, com si fos un trofeu de caça, una bandera, o una copa d'Europa. I de cop et notes amb un somriure tonto a la cara. Estàs cansat, et fots, a seguir estudiant. Però no pots, no pots parar de pensar en el que et va passar ahir. No et vas aixecar del llit fins a les cinc de la tarda. T'havies de llevar a les deu del matí i ho vas fer a les cinc de la tarda. Et vas despertar unes quantes vegades abans de llevar-te definitivament. Cada vegada que obries els ulls maleïes aquella visió borrosa i aquells primers pensaments conscients que només pregunten. Tu sabies que estaves gaudint com mai amb aquells somnis agradables i tornaves a tapar-te ben tapat amb la manta, pensant en retornar al somni, en marxar, sense cap esforç, d'aquelles quatre parets, d'aquells mobles, d'aquells records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada