LLEGIR AMB L'ORELLA:

OINOPION: I a quina hora va passar això?
STAPHILOS: No ho sé, al vespre.
OINOPION: I què vas fer? que no t'escoltava...
STAPHILOS: Res en concret, és una tonteria. Hi ha dies que em ve de gust escriure, escriure perquè si, normalment això em passa quan estic deprimit, però ahir estava bé i tenia ganes d'escriure.
OINOPION: Estrany...
STAPHILOS: No sabia sobre què escriure i vaig començar posant un títol que deia: Avui no sé què escriure.
OINOPION: Original...
STAPHILOS: El fet és que vaig començar parlant de tonteries i vaig acabar parlant de la història de la dona que estimo.
OINOPION: És un amor correspost, recíproc?
STAPHILOS: Bé, no vull parlar d'això.
OINOPION: D'acord.
STAPHILOS: El que et volia dir és que abans de començar a escriure estava bé i que al acabar tornava a estar un pèl deprimit, i no sabia ben bé perquè havia acabat escrivint la història dels meus desenganys amorosos.
OINOPION: Si vols que t'ajudi en temes amorosos ho tens cru, sóc el menys indicat, mai he tingut novia i amb prou feines he tocat carn.
STAPHILOS: No, no vull que m'aconsellis sobre amor, no serveix per res. Només un mateix pot aprendre coses sobre aquest tema, l'amor no es pot explicar.
OINOPION: Exacte, és una ximpleria.
STAPHILOS: Jo esperava de tu algun consell o comentari sobre literatura, sobre perquè collons perdo el temps escrivint coses que espero que mai llegeixi ningú.
OINOPION: Donques mira, deia Filostrat que la literatura és inútil, i alhora imprescindible.
STAPHILOS: (cop de puny a la taula)
OINOPION: Si, com una rosa.

Marc Tulipa Cigró (el jove)