QUE CONTINUI LA FUNCIÓ:

Portait. Magritte

AETOLUS: Ja porta trenta-dos anys dormint, jo no goso despertar-lo.

EPEIUS: Doncs Jo tampoc, s’el veu tan tranquil.

M

FRAGMENT QUE RELLISCA

Anava sol avui pel carrer, despistat, com sempre, i m’he trobat amb els meus pensaments. Quina il·lusió, feia molt que no els veia, els he convidat a fer una cerveseta a la terrassa d’un bar, hem estat xerrant llarga estona, ha estat molt emocionant, hem parlat de moltes coses, ens hem entès bé, hem comprès que no podem entendre res i no sé si ho hem acabat d’entendre bé, però ja no m’en recordo, han tornat a marxar, just en el moment en el que el cambrer portava el compte.

UN HOME

Un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home un home.

LLEGIR AMB L'ORELLA:

OINOPION: I a quina hora va passar això?
STAPHILOS: No ho sé, al vespre.
OINOPION: I què vas fer? que no t'escoltava...
STAPHILOS: Res en concret, és una tonteria. Hi ha dies que em ve de gust escriure, escriure perquè si, normalment això em passa quan estic deprimit, però ahir estava bé i tenia ganes d'escriure.
OINOPION: Estrany...
STAPHILOS: No sabia sobre què escriure i vaig començar posant un títol que deia: Avui no sé què escriure.
OINOPION: Original...
STAPHILOS: El fet és que vaig començar parlant de tonteries i vaig acabar parlant de la història de la dona que estimo.
OINOPION: És un amor correspost, recíproc?
STAPHILOS: Bé, no vull parlar d'això.
OINOPION: D'acord.
STAPHILOS: El que et volia dir és que abans de començar a escriure estava bé i que al acabar tornava a estar un pèl deprimit, i no sabia ben bé perquè havia acabat escrivint la història dels meus desenganys amorosos.
OINOPION: Si vols que t'ajudi en temes amorosos ho tens cru, sóc el menys indicat, mai he tingut novia i amb prou feines he tocat carn.
STAPHILOS: No, no vull que m'aconsellis sobre amor, no serveix per res. Només un mateix pot aprendre coses sobre aquest tema, l'amor no es pot explicar.
OINOPION: Exacte, és una ximpleria.
STAPHILOS: Jo esperava de tu algun consell o comentari sobre literatura, sobre perquè collons perdo el temps escrivint coses que espero que mai llegeixi ningú.
OINOPION: Donques mira, deia Filostrat que la literatura és inútil, i alhora imprescindible.
STAPHILOS: (cop de puny a la taula)
OINOPION: Si, com una rosa.

Marc Tulipa Cigró (el jove)

Para ja de demanar-me títols, màquina de merda

"P" DE PNEUMÀTIC

Neven cels, carros de la compra mengen pilotes de golf a la costa, viuen omòplats en miniatura, queden trenta-dos minuts. El terrabastall és buit de pasteres i cançons de formatge, tantmateix jo ho veig al revés i finalment entenc que hi ha tantes paraules com pensaments i tants homes com desastres. La font de petons i l’esbàstica seca, a la dreta, guaiten la medul·la espinal d’un petit suís mig enterrat. Escampem bandes rugoses perquè les estadístiques i les catilinàries roseguen filferros i follen per croquetes. Xeringues? No, guitarres de vent buscant canastes. Visca els nuvis. Linetir sapi ol narcisisme pladom, ret, gonedial emboscada. Mocador magrebí postre d’obridor de llaunes. M’ho diuen les genives del manicomi, que els cargols de vera no paguen hipoteca tot i tenir bidons d’orella d’unicorn.

Galta inflamada

Se m'en refot. Ni els teus peus verds ni la fred als timpans poden foragitar les gamberrades de la teva iaia i les ditades de les cigarretes de pedra fermentada. Això és clarament una branca.

ALERTA

M'agradaria crear,
per poder-t'ho ensenyar,
m'agradaria dormir,
per poder-te somniar.

MATAFALUGA CONCOMITANT

T'aixeques de la cadira després d'haver estat llarga estona mirant un llibre. Et quedes observant el que t'envolta, les parets i els mobles, tots els records possibles. Una cinta vermella dorm a l'estanteria, et fa pensar, et fa pensar en la Trhnsac, una femella que durant un temps va ser la teva estimada. Durant molt poc temps, si, però la vas estimar. Amb tot això pensat et trobes a tu mateix a la teva habitació aixecant la cinta vermella sobre el teu cap, com si fos un trofeu de caça, una bandera, o una copa d'Europa. I de cop et notes amb un somriure tonto a la cara. Estàs cansat, et fots, a seguir estudiant. Però no pots, no pots parar de pensar en el que et va passar ahir. No et vas aixecar del llit fins a les cinc de la tarda. T'havies de llevar a les deu del matí i ho vas fer a les cinc de la tarda. Et vas despertar unes quantes vegades abans de llevar-te definitivament. Cada vegada que obries els ulls maleïes aquella visió borrosa i aquells primers pensaments conscients que només pregunten. Tu sabies que estaves gaudint com mai amb aquells somnis agradables i tornaves a tapar-te ben tapat amb la manta, pensant en retornar al somni, en marxar, sense cap esforç, d'aquelles quatre parets, d'aquells mobles, d'aquells records.