Hecatombe de televisors,
Areòpag arrebossat de vidres
tristos trastos trenquen vides
d’animals que mengen pors.
Terratrèmol! xicota dels ulls,
delit de llit de nit l’arada,
terra bruna, nínxol d’arbre,
sang clavada als esculls.
Partir l’abisme a cops de maça
o borrasca d’estornells,
d’enamorar-se poca traça,
nom flairant sorolls vermells.
i com a homenatge a la dona
que du estrelles per cabells...
fer cruixir el llenguatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada