d'on no n'hi ha no en raja

-Posa-hi més sal-

dissabte, 27 de novembre del 2010

AL:



Fill de grua, edifici tsirt. Clava’t pessigolles a l’espatlla. Moll bonic, el del mercat dels dibastes a Santa Lleganya, al costat del torç xocolatític. Mañana mi mujer tiene que trabajar, y yo tengo que trabajar a las nueve. Prou. Al primer pis hi viu gent, i tenen un calaix del pa, un calaix que guarda mitjons i calçotets. No sembla que tinguis tantes crostes al genoll. Les realitats de llit, els mamuts forgmigues que t’acaricien la faringe com si fossin caixes d’estalvis. El 8 que si s’estira reposa massa. Avui em surten grues. I surt de casa amb tres abrics a les cames, acaba de pintar una forquilla, de color de dit. Para l’aula que s’escapa i fa llàstima als amics més flexibles. Qiu? Rapa’t l’orella, que s’obre massa a l’ou del delit, gaudit tot dit. Ni de costelles viu el plinton, ni d’albatros el melic. No fotis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada