Una oreneta li roba les cireres. En Gérome Loruga s’ho mira de reüll, mentre llegeix el suplement del diari de fa dos diumenges. És al jardí del seu mas, assegut en un tamboret, capcot, entotsolat. Llegeix el suplement però és com si no ho fés, els ulls es passegen per les columnes i paràgrafs, però les paraules que llegeix automàticament no li revelen res. Els seus pensaments volen molt lluny del suplement, molt lluny del mas. Pensa en marxar, abandonar casa seva, deixar que es refredi l’arròs de llemàntol que la seva dona prepara a la cuina. S’en va, agafa el cavall i marxa, galopa amunt i avall per les muntanyes fins que arriba al poble més pròxim. Compra cireres i torna a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada