-_-

Xec, xec. Has entollat el jaç per culpa de la migració onírica. El mar, el riu. El cosmos com un balancí amb rodes i tu baldufa que giravolta al cim. Vés caient i aixecan-te, arribarà un dia que ni la nit et veurà. Senyor somniador, somnia massa, mestre del badall, galopa per quest tros de. De la caca en neixen flors. I és que no pots parar d’afegir pets al vent. I apagues ulls i ment i viatges, vas i veus altres móns, noves sensacions, relacions inesperades, la claror de la foscor d’en Foix. Fa molts anys que vas somnàmbul, que la vida de vigília és el somniar del món oníric, el teu món real és el món dels somnis, per això vas tan cansat, perquè tens feina a l’altre món i el teu cos se’t vol emportar. Món real, què deu voler dir això? Has de marxar, algú xiuxiueja, t’estiro.