HERETGIES FINES

Cara postre, que voleu en el pèl:
Ixqui petrificat el sostre mot.
Furgui a curculles el crosta magma.
Fixi’s cartró la trista vaguetat,
Allí a la gerra com es ca en el gel.
El rostre Ra de fada tia,
Veneu-nos, Rencor, el sia d’oliu.
I on Prometeu que travestis sangreu a la figuració,
Ans descargoleu-nos de qualsevol pal.

Atón.

LA VIDA

SABATA: Això no ho aixeca ni Vivaldi.
VERMELL: Pro què dius? Si la vida és meravellosa. La vida és un miracle.
SABATA: Això és una peli d’Emir Kusturica.
VERMELL: El què?
SABATA: “La vida és un miracle”, una peli d’Emir Kusturica.
VERMELL: Qui?
SABATA: És igual.
VERMELL: D’acord, doncs la vida és bonica, és bella.
SABATA: Que? Per què no pares de dir noms de pelis?
VERMELL: Què cony dius?
SABATA: “La vida es bella” de Roberto Benigni.
VERMELL: Aquesta sí que em sona.
SABATA: Sí, i va de jueus i camps d’extermini.
VERMELL: Sí, i ho tracta amb humor.
SABATA: Quan em tiro pets la gent també riu.
VERMELL: Què tens contra els pets?
SABATA: Res de res, crec que s’han de treure.
VERMELL: Doncs la vida és dolça, és, no sé, és de Brian.
SABATA: Jodeeer.

RELLOTGES DE BUFANDA:

I és que sigui el que sigui, sigui el que sigui, si sigui el que sigui, el veure en Tomàs netejant els vidres des de fora m’alegra la vista perquè el veig concentrat fent una cosa que no havia fet mai, que aparentment és avorrida, però el veig que gaudeix com un nen fent girar el drap moll com un boig pel cristall i examinant encuriosit la merda que s’hi queda enganxada. Netejar un mirall encara li és més entretingut perquè s’hi veu reflectit i va fent ganyotes mentre fa moviments circulars per la superfície reflectora amb el drap moll, i ell està content, i m’ho encomana, i m’aixeco del sofà i començo a ballar seguint la seva coreografia. Però no és el mateix, no tinc un drap moll a la mà, corro cap a la cuina, agafo un drap, el mullo, li poso sabó, l’escorro a la pica, torno al menjador. Veig que ja està tot net, em miro el drap, em miro en Tomàs, faig voltar el drap sobre el meu cap, esquitxant-ho tot, en Tomàs em mira estupefacte, li estampo el drap a la cara i em tiro un gran pet sonor. Ell riu i jo també, i li pregunto: realment necessites tot el que tens?

M Ú S I C A

http://www.youtube.com/watch?v=fXIjPJzEXjE

SAUDADE

"La única diferencia entre un loco y Dalí es que Dalí no esta loco".
Salvador Dalí

CruPelut

Les travaux d'Alexandre. Magritte.

De se qui li bri
pel silenci d'un forat
Pell de somni melic d'ostra
el fonoll molt reservat
l'espiral que se't mostra
com l'ull tort de l'escarbat
el mar mira la costa
la forma s'ha escapat
el significat si que llagosta
perquè rossa com el blat
sota terra que se'm mostra
la meiosi cul de sac

I CONTINUAR

Ho hauries d’haver escrit quan t’ha vingut. Ara no te’n recordes. Era una idea simple però sorprenent, que t’ha fet pensar que era tan bona idea que no calia escriure-la immediatament perquè creies que la recordaries. Però no, s’ha esfumat, i la reminiscència no et funciona, el Món de les Idees s’et mostra al cap de tant en tant, justament quan no escrius. És agafar un bolígraf, llapis o ordinador, i les idees s’emancipen dels teus dits, s’amaguen darrere la galàxia de neurones mandroses i avorrides. Només et queda deixar-ho, deixar d’intentar recordar, esperar oblidar l’oblit.