Ho hauries d’haver escrit quan t’ha vingut. Ara no te’n recordes. Era una idea simple però sorprenent, que t’ha fet pensar que era tan bona idea que no calia escriure-la immediatament perquè creies que la recordaries. Però no, s’ha esfumat, i la reminiscència no et funciona, el Món de les Idees s’et mostra al cap de tant en tant, justament quan no escrius. És agafar un bolígraf, llapis o ordinador, i les idees s’emancipen dels teus dits, s’amaguen darrere la galàxia de neurones mandroses i avorrides. Només et queda deixar-ho, deixar d’intentar recordar, esperar oblidar l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada