I és que sigui el que sigui, sigui el que sigui, si sigui el que sigui, el veure en Tomàs netejant els vidres des de fora m’alegra la vista perquè el veig concentrat fent una cosa que no havia fet mai, que aparentment és avorrida, però el veig que gaudeix com un nen fent girar el drap moll com un boig pel cristall i examinant encuriosit la merda que s’hi queda enganxada. Netejar un mirall encara li és més entretingut perquè s’hi veu reflectit i va fent ganyotes mentre fa moviments circulars per la superfície reflectora amb el drap moll, i ell està content, i m’ho encomana, i m’aixeco del sofà i començo a ballar seguint la seva coreografia. Però no és el mateix, no tinc un drap moll a la mà, corro cap a la cuina, agafo un drap, el mullo, li poso sabó, l’escorro a la pica, torno al menjador. Veig que ja està tot net, em miro el drap, em miro en Tomàs, faig voltar el drap sobre el meu cap, esquitxant-ho tot, en Tomàs em mira estupefacte, li estampo el drap a la cara i em tiro un gran pet sonor. Ell riu i jo també, i li pregunto: realment necessites tot el que tens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada