SABATA: Això no ho aixeca ni Vivaldi.
VERMELL: Pro què dius? Si la vida és meravellosa. La vida és un miracle.
SABATA: Això és una peli d’Emir Kusturica.
VERMELL: El què?
SABATA: “La vida és un miracle”, una peli d’Emir Kusturica.
VERMELL: Qui?
SABATA: És igual.
VERMELL: D’acord, doncs la vida és bonica, és bella.
SABATA: Que? Per què no pares de dir noms de pelis?
VERMELL: Què cony dius?
SABATA: “La vida es bella” de Roberto Benigni.
VERMELL: Aquesta sí que em sona.
SABATA: Sí, i va de jueus i camps d’extermini.
VERMELL: Sí, i ho tracta amb humor.
SABATA: Quan em tiro pets la gent també riu.
VERMELL: Què tens contra els pets?
SABATA: Res de res, crec que s’han de treure.
VERMELL: Doncs la vida és dolça, és, no sé, és de Brian.
SABATA: Jodeeer.
