APADRINA UN KIWI:

Tu vas tot bé, tranquil, al teu ritme, saps el que has de fer, has de deixar de reflexionar, de pensar. Has de deixar la ment en blanc i esperar que t'hi entri sense que te n'adonis la última cançò de merda que hagis escoltat i recitar-ne mentalment la melodia i alguna paraula, nananna na na poliestireno nananna ei! nananna na na por la mañana nananna, con el nananna, i així vas treballant, desenvolupant una feina repetitiva que quan s'acaba et deixa amb l'estranya satisfacció del “ja està”, un dia menys, un dia més, esperant que arribi el divendres, i així anar llençant dies per la borda. Adéu dies, adéu moments en els que podries pensar, a Déu, a ningú, a la merda els dies que podries aprofitar per tu, per fer-te a tu mateix, per pensar-te. Va tot bé, tranquil, al teu ritme, saps el que has de fer … va tot bé, tranquil, al teu ritme, va tot bé, bé, molt bé.

En algún moment d'aquest migdia t'has vist sense mirall, t'has vist fregant el terra del cafè, fregant els plats, les taces, els cocis, la coberteria, passant el fregall per les taules, fent cafès, preparant amanides, entrepans, torrades i sopes, servint als clients, forçant somriures, has mirat al teu voltant i t'has vist sense mirall, t'has vist treballant fort, lluitant amb la fregona contra una taca seca de cafè. Té sentit, treballar té sentit, per treballar et paguen diners i amb diners pots anar al banc i ser feliç, pots treure diners del caixer i comprar coses, i si et vé de gust, pots pagar amb targeta. Amb diners pots pagar el transport de casa a la feina i et pots comprar el menjar, pots menjar, has de menjar per treballar, sinó no treballes fort, s'ha de menjar per treballar fort. Amb els diners que et paguen pots anar al cinema, et pots comprar cervesa, pots anar al supermercat i comprar cervesa, te la pots beure, en pots beure molta, et pots passar, i si et vé de gust, et pots fumar cigarros cada cinc minuts. D'aquesta manera et distreus i no penses tot el dia en la feina, així quan arribes al cafè, treballes molt millor, pots estar treballant i pensant en altres coses de la vida que no tenen a veure amb la feina, i així treballes molt millor, molt més fort, molt millor, per així treballar millor i poder guanyar diners per dur-los al banc, i treure'ls, i gastar, esbargir-te, anar a la biblioteca, llegir, anar en bicicleta, ballar i capbussar-te al mar, fer tot això i tornar a treballar, treballar fort, que és millor, i així poder guanyar diners, per poder treballar, fort.

Entre treballada i treballada la vida va ballant, avança, i tu amb ella, la vida, en general. Vius just al mig d'un infint temporal i espacial, tu ets el centre, la teva consciència és el punt inicial de l'espiral. Desapareixes a cada llit on dorms i apareixes a cada llit on et despertes. Apareixes i desapareixes, la vida va ballant al teu voltant, indiferent. A vegades alces la cara, t'omples de voluntat, de valentia, i balles amb ella, ella balla com vol i tu intentes seguir-la. A vegades la domines, i fit a fit, fas que dansi al teu ritme. D'ençà que danses amb ella que has après molts passos. Avui tu poses la música, i ella et dansa a la cara. Avui la vida es diu Gala, sí Gala, no porta calces, té els cabells llargs, llisos, castanys-rossos, és alta, està en forma, diu que fa yoga, té tres ulls marrons i porta una brusa de color blau-gris clar. D'acord.