¿Recordes aquells nyanyos al front, aquell, a l’hora del pati, corrent com l’infant que eres, trepitjant una pilota i sortint volant contra un arbre, i de l’arbre al terra? Els dos cops al mateix lloc del front, un bony, una banya, i el mareig i la bassa de bilis, i tots els nens de l’escola fent un cercle al teu voltant. ¿Recordes el nyanyo a l’altra banda del front? Caient des de dalt de l’estanteria, intentant abastar el llibre que reposava més amunt, relliscant, i de cap a terra. La llosa esquerdada, la sang rajant cara avall, cap a urgències. T’en recordes de la caiguda en bicicleta? D’estar aixecant roda a llaurar l’asfalt amb la barbeta, els dos braços esguinçats i un trau al genoll com una destralada. Recordes quan anaves amb patins, al pàrquing dels mossos d’esquadra? desequilibri i fractura al colze. Segur que recordes i notes el pòmul enfonsat en el partit de rugby, i també notes com els lligaments del turmell encara ballen al seu propi ritme. I tot el que no et vull fer recordar ... no vas aprendre res del que et vaig dir? Vinga: has de caminar amb el cap ben alt, per així entrebancar-te millor ...
