DESCOSIT

Fer-s’ho amb la música, ella que ho és tot, l’únic buit que emplena.
Paciència extrema, fins i tot les iclèsies tremolen, no, només les iclèsies tremolen, hi ha forma dins-fora. Forma dins-fora. Treu-la i fes-la entrar. Forma dins-fora. Criteris específics, misteris metafísics. Els seus sugus. Dibuixa’m un xai Antoine. Baixa. Que és dolça, que és forta, un tros de sol figuratiu, un niu viu de joia, que provoca ulls, desvetlla neurones, bloqueja cossos. El desig que torna de l’exili a ultramar, et visita i se t’enganxa com una cama. Tot en potència, begut, ja que és aviat, passat de roscos, massa feliç per ser/estar feliç.

SENSE VIRTUT

Quin goig, quan em diuen que estic boig. És important que soni estrany, és estrany que soni important. Si les pigues fossin creus, i les figues fossin peus. La mort en calçotets, el pijama obtús. El noble art de fer coses inútils, de perdre el temps. Les coses més insignificants, les més importants. Les que es veuen petites, ja sigui per minúscules o per llunyanes. La fogacitat dels esperits que s’ens apareixen en reflexes amistosos i pobres en sinceritat. És precisament la mutació de significat de les CoSes. Una mena d’estupidesa volguda, buscada i recíproca entre els descendents del mico. Els prejudicis més precipitats. L’abstracció que ens allunya de la resta d’animals. Som tots folls, vivim de forma irracional i descontextualitzada, però ja ens sembla tot normal. I tenim aquest tedi, aquesta paraula que no vol dir res que ens afecta més del que voldríem. Cervell degenerat. Voler dir coses que les paraules no abasten. Una contradicció amb potes. Criticar l’abstracció amb la conjugació de paraules de significat variable i ambigu, sense ordre ni coherència en l’argumentació. La productivitat de la improductivitat. L’alquímia dels significats, l’art d’emocionar-se per una engruna de pa. Intent de desneutralitzar l’ambigüitat. Reflexió fermentada. Voler abstreure l’abstracció, cacau. Una ironia super bèstia. L’art innocent, inconscient, l’art que no sap que és art. Les minúcies més evocadores. Aquella papallona que no sap que és la bèstia més perillosa. No sé què m’ignifico. La deixalleria és un museu. Res, que és vedella.

EN FELIU, EN FELIU I EN FELIU:

FELIU: Que sí, que som pedres en potència.
FELIU: Que no, que som pols ordenada.
FELIU: No en teniu ni puta idea, no som ni pedres ni pols en potència, som màquines perfectes de crear deixalla.
FELIU: No no no, només som cercles.
FELIU: Cereals podrits.
FELIU: Hi ha cucs.
FELIU: També hi ha papallones.
FELIU: Què pretens?
FELIU: M'ho dius a mi?
FELIU: Sí a mi.
FELIU: I com vols que ho interpreti això?
FELIU: No tens perquè fer-ho.
FELIU: Ho faig inconscientment.
FELIU: Doncs vinga, fot-li.
FELIU: Som tot.
FELIU: Tot vol dir res.
FELIU: Tot no vol dir res.
FELIU: Res és ser al revés.
FELIU: Som una causalitat molt ...
FELIU: Si molt causal ...
FELIU: Molt estúpidament intel·ligent.
FELIU: Què vols dir?
FELIU: interpreta llest.
FELIU: Vols dir que la intel·ligència és estúpida.
FELIU: Això ho has dit tu.
FELIU: Insinues que no hi ha tanta diferència entre ser un idiota i ser un cerebel?
FELIU: En el fons.
FELIU: En el fons d'on, en el fons de què?
FELIU: No vulguis parlar de coses indefinibles.
FELIU: Te n'adones de la insignificància de la frase que acaba de parir de la teva boca?
FELIU: "Insignificància" existeix?
FELIU: Calleu! Pels mugrons de Cristu! Tantes paraules buides només em fan pensar en totxeries. Vaig a cagar.
FELIU: Vés jove, i honora a l'amic toilet amb un cagarro digne del Cèsar.
FELIU: Ho faré, no ho dubtis.
FELIU: Píndar deia que som el somni d'una ombra.
FELIU: Has vist com n'arriba a estar de bona la cambrera?
FELIU: !
FELIU: No la miris així, cony, que et petarà el coll.
FELIU: Osti quina flor, si jo fos Déu n'estaria orgullós.
FELIU: Si fossis Déu et fotria un clatellot que t'ajuntaria el coll amb la pelvis.
FELIU: Vols una til·la ...
FELIU: No.
FELIU: T'aniria bé.
FELIU: A tu si que t'aniria bé.
FELIU: És veritat. Ara li diré a la Microones que me'n prepari una.
FELIU: Encara tant cínic?
FELIU: (Des del tuilet) Ara baixa!
(PLOP)
FELIU: Te'n recordes de quan vas perdre el cap?
FELIU: No, mai l'he perdut el cap jo, jo.
FELIU: Ja, t'ho he preguntat per veure si picaves, per saber si hi ha qualque-cosa que desconegui de tu.
FELIU: Mira que ets fenici.
FELIU: Sóc ciclista cistellaire.