Resulta que plou:

Resulta que plou, som al mes d’agost, i les pluges d’agost son de gota grossa, de la que produeix calfreds. És de nit, en Lluíl surt a passejar, sense umbreles ni caputxes, vol notar el massatge còsmic de les gotellades abraçant-li tot el cos. S’estira a terra panxa enlaire i fa uns moviments entre agònics i plaents. Ple de joia es rebolca sobre la gespa, pensant que aquest és un dels millors dies de la seva vida, cada vagada plou més fort i el massatge és més intens, li sembla que s’ha de desfer per fusionar-se amb Gea. I no és estrany, en Lluíl és un llimac, i es diu Lluíl.