DAME PAN Y DIME TONTO:

-Mira, Eudald, com que avui fas sis anys et regalaré una bossa de bassura, plena.
-Avi, es diu brossa. Segur que me la vols regalar?
-Si, si, ara la trec de sota la pica i te la regalo, és teva, de veritat.
-Gràcies avi, ets el millor.

Aquell dia va ser tot improvitzat. Vam decidir actuar ràpid, jo i jo mateix vam agafar la brossa i la vam treure a fora al carrer. Les meves mans: la Rita i l’Esteve, van agafar la bossa i, estirant una per cada banda, la van escorxar. Una pinyata bumba i flaken, tot de merda pel terra. Una natura morta d’escombraries. Els meus ulls: en Distru i en Ploc, observen l’entropia de la deixalla i s’emocionen fort, molt fort. Narius dos, en Frucu i la Paquta, experimenten la combinació d’olors fermentades més remota, l’olor de l’elixir més putrefacte penetra en el meu cos. Sóc farcit de pensaments, no ho acabo d’entendre. Com pot ser que una muntanyeta de desperdicis tant insignificant pugui activar de tal forma la meva sopa de neurones narcolèpsiques? Quina pregunta més llarga...

Una mitosi de porqueria, la brossa es comença a moure, es rebrega, s’expandeix, creix, neix, una nova vida, un home coix, que mentre marxa diu:

-sóc un gran virtuós en el noble art de crear silencis incòmodes.
-Jo també.
-Ja, però jo estic fet de wasshurla.

Resulta que plou:

Resulta que plou, som al mes d’agost, i les pluges d’agost son de gota grossa, de la que produeix calfreds. És de nit, en Lluíl surt a passejar, sense umbreles ni caputxes, vol notar el massatge còsmic de les gotellades abraçant-li tot el cos. S’estira a terra panxa enlaire i fa uns moviments entre agònics i plaents. Ple de joia es rebolca sobre la gespa, pensant que aquest és un dels millors dies de la seva vida, cada vagada plou més fort i el massatge és més intens, li sembla que s’ha de desfer per fusionar-se amb Gea. I no és estrany, en Lluíl és un llimac, i es diu Lluíl.

CAFRE:

En algun lloc, més enllà dels colors, viu el lladre de les lletres.

It’s raining magdalenes i la sorra es pentina. Glops i més glops de saliva tendre amanida sense pupil·les. Llocs i coses que fan lloses. Indrets com aigua. Bull el llagrimot de litre i mig i ara ja plouen pancakes/brownies de panses i pinyons. Tants peixos lliscant entre dits, portland i cargols ben apretats, construccions i estructures dedicades a parir interrogants pesats, fregidors d’ous insignificants. Tota la ceràmica trencada, molt més atractiva i divertida. Llavors de xiruca, llegenda de remolatxa.

Vicis, xan, cletes, bicicletes, trompetistes i parallamps.