Tenim clar que l'amor no existeix. Sabem del cert que els petons fan tancar els ulls, que les carícies posen els pèls de punta, que llepar-se desintegra, que els ulls perforen, que les olors percuteixen, que la carn es calenta, que la pell plora d'alegria; sabem molt bé que el follar és un plaer. Sabem que ens coneixem, sabem que ens coneixem. I estem d'acord en que l'amor no existeix.
Tenim clar que la intel·ligència no existeix. Sabem mentides disfressades, vivim per intuïció, cerquem receptes, llegim lletres, barregem conceptes, escrivim desastres. Ser intel·ligent, ser un deficient, on està la diferència, si a mi només m'importa que siguin bona gent. Segurament, tot el que s'ha de fer és ser valent i amable. Falta predicar amb l'evangeli. Tenim clar que la bombeta ens il·lumina, i que la parpella ens porta negres nits.
Tinc clar que tinc son, tinc clar que no puc dormir. Tinc clar que són dos quarts de quatre de la nit i estic passejant els dàtils pel teclat. Sé que escric àtoms imperceptibles pels sentits. Conec el que necessito? Mo.
Si aconseguíssim tenir tot el que desitgem, la vida acabaria de perdre el poc sentit que té.
Tinc clar que les paraules no serveixen, que s'escriuen, s'uneixen i es teixeixen, però que estan lluny, massa lluny, de la mare naturalesa, de l'ambigua realität.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada