L’homenot que llegeix cigarretes i fuma llibres. Observa colors d’ aigües i vidres. Pastura pastors i jutja jutges. Crema focs i mulla aigües. Un Déu de pedra, una persona normal i gerundi. El que fa flams.
Un noi que quan era petit volia ser geòleg, i ara vol ser pedra. La noia que anava a caçar cargols sense calces, i sense braços. Ara, prems una tecla i apareix una lletra: n. Aglaneu-me, que deia aquell, deixeu-me treure les coses de la nevera i posar-les sobre la taula. Les coses fetes, les coses per fer. El fet aquest d’alliberar pensaments perquè corrin salvatges per caps aliens. Pinzell pintat de color de nom de flor. Toca la guitarra, sense pensar en tot el que ha de fer, les dates límit que s’acosten i ell tocant la guitarra sense saber tocar-la. El temor manllevat per vents i lips. I a fer formatges durant el mes d’agost, 600 al mes, tot el joder.
Oremus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada