La vida mentre dorms, a vegades se t'omplen els ulls de música, a vegades mentre mors, quan desapareixes entre somni i vigília, a vegades, quan l'existir no ocupa lloc enlloc, allà d'esquenes, a vegades no et notes, a vegades ni respires, mors i neixes a cada llit, un rinoceront al mig del mar, el rinoceront de Dürer, un rinoceront al fons del mar. Dins del teu cap. Diuen cridant les aranyes que no vagis a dormir tard, que t’esperen. Tu vas somniar un rinoceront al mig d'un mar d'ovelles, tu m'ho vas dir i potser no te'n recordes. Avui, des del llit, he vist un elefant a la cuina, estava dret al costat de la llar de foc, portava una lupa. Tu has aparegut, estaves en una cantonada, asseguda al sostre, desafiant encongida les lleis de la gravetat, miraves al terra, no em miraves però em veies, i també em miraves, potser dormies i per això em notaves. A vegades se t’omplen els ulls de música, t’hi veus amb el cap, a vegades diuen cridant les neurones que no vagis a dormir tard, que t’esperen. Una balena al mig del camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada