EFERVESCENT

Fa hores que va del blanc al negre, del sostre blanc de l’habitació d’hospital, al negre que provoca la caiguda de parpelles. Obrir i tancar els ulls és tot el que ha fet en les últimes hores. Poca cosa passa, es nota el batec del cor i pren consciència del ritme de les seves respiracions. No vol ni recordar, no vol ni pensar en el futur i tampoc vol viure el present. No té ganes de pensar, només vol fondre’s, dividir-se. Li agradaria ser tan insignificant, tan mancat de significat com el blanc i el negre que veu contínuament. No vol dir res, vol ser neutre, pla, ambigu, silenciós, no vol ser més que un color primari sense forma, un intent d’existència etèria, convertir-se en concepte, el concepte buit, transformar-se en buit pensant en buit, ser res per escodrinyar-se entre la realitat, fer-se insignificant per al món, per les neurones, ser res, a tot arreu ser insignificant, com un color blanc i un color negre qualsevols, ser a tot arreu i no ser enlloc, ser eteri, sense identitat, perdre la gravetat.