oi!
Vaig perdent tots els botons
torno a la ciutat
perdo el cel
si se m’acaba la sal
hi poso la mel
torno a la ciutat
dins del meu cap
un món desmemoriat
les brides deslligades
i les cames adormides
hi ha un vers enverinat
que sinceres les mentides
tantes vides esberlades
al mig de l’eternitat
sort del sol
i de la infància
que ens miren estranyats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada