trenta-sis infinits
penjant d’un cel
fet de cordills
tres sabates xopes
dos biberons
sota d’un coll
que en l’aire enlaira
la mirada
la mirada dels mugrons
ja beu endins
figures d’aigua
si respiren els dofins
doncs fins on m’aguantes...
quan les nits cauen en coves
negres parpelles de plom
si volem per les flassades
abraçades d’arbres morts
som com lletres encarcarades
ennuegades dins d’un front
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada