Sempre, quasi sempre, a vegades, molt de tant en tant, quasi mai, mai, en Kon es posa a treballar sense tancar la porta del tot, ajustant-la just en el punt on pot veure la gent que passa pel carrer sense que puguin arribar a causa-li cap distracció. Treballa en una planta baixa, i per l’obertura de la porta, d’un dit d’amplada, veu una petita part molt fragmentada de la realitat que hi ha a fora. Quan en Kon s’hi posa, treballa com ningú, es concentra tant que és capaç d’analitzar-ho tot, no només el seu treball, sinó tot el que li diuen els sentits, i ara té la vista ficada a l’estretíssima part de vida que li entra per la porta. Veu gents i vehicles de tots colors passant per aquest seu filtre, ara pot veure matisos que es perdria si la porta fos oberta. Porta tants anys fent la mateixa feina, al mateix lloc, el mateix procés, amb la porta oberta de bat a bat, que ara que s’hi fixa, ara que ja no sap ni de què treballa, no pot apartar la vista d’aquella escletxa. Mirant mirant, reconeix perfectament el caminar descompassat de la dona que sembla que no hagi dormit en els últims vuit anys, és inconfusible, en Kon l’ha vist mil vegades, no sap on viu, no sap ni si és del poble, l’ha vist pels carrers amb una regularitat més que inexistent, la veu tres cops en un dia, després no la veu en dos anys, després la veu només els diumenges, i només la veu caminant, no l’ha vist mai parlant amb ningú, ni comprant el pa, ni el diari, ni agafant aiga de la font, ni res de res, només muntada sobre les seves cametes, a pas de tortuga, fent ziga-zagues. I ara hi pensa, ara que no l’ha vist del tot, ara que només l’ha intuït, pensa en aquesta dona i només li vénen pensaments buits, preguntes sense resposta, connexions infructuoses de neurones. Li entra al cap una idea com una trepanació, la de que potser mai més tornarà a veure a la dona, o que potser no la veurà fins d’aquí dos anys, o d’aquí dos dies, i que hauria de dir-li alguna cosa, perquè fins ara la veia sempre, quasi sempre, a vegades, molt de tant en tant, quasi mai, mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada