Ja ho sabies. Sabies perfectament que, fins i tot els corcs, que mengen fusta, ho sabien, sabies que allò no podia ser, ja t’ho havien dit, ho sabies del cert. Que hi ho. Ho podies saber. Que hi ha roques, també hi ha animals que mengen roques, els dàtils de mar. I que hi ha veritats, encara que. Veritats que coneixies. Pirronista radical. Hi ha veritats que són com roques i a tu t’agradaria esculpir-les a cops de cap. Sang fracturada. Que hi ha. Ha. El futur es mor de gana. Això vol. Això s’ignifiga. Coi que caic. Pot ser a camara lenta, pot ser sobra el pot ser. Bé, diries que aquestes coses. Com un avi, pensament encarcarat, cos desmemoriat, segueixes anant cap a. S’aprèn més amb una tragèdia. Que amb una enciclopèdia, perquè. I un punxó. Ras. Oli. Algún dia m’expliques allò de. Perquè no es pot allargar per sempre l’. Au. El teu jo indefectible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada