No està bé començar un text diguent no. No? Plinton. No. Va, que ve, que ve, que va bé, que bé, Quebec que s’hi està al llit eh? Sobretot quan no hi ets, és com ser un sinònim i un antònim a la vegada. Ser una paraula. Ser fitòlit, o ser persiana, m’agradaria ser campana, o millor cripta, façana, signatura, ser signatura. T’imagines ser clau de casa, o persiana, sí, jo vull ser persiana. I ser un text? Ser el Quixot, o ser el diari del dia 3 d’octubre de 198T, o ser el text d’un tiquet de compra. O ser aquest text de merda, quina pena, pobre text, ell és aquest text, pobre... quina angúnia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada