Caga, i escriu que escriure és com escriure. I veu a sota la pica del lavabo un llibre que no sabia que reposava allà. És un llibre que no li sona de res:
Les llegendes de Tobennard Afenglau, un llibre anònim, segons diu el llom. L’agafa, l’obre pel capítol VIII, titulat A, llegeix:
Se vive mejor muerto,
no,
se muere mejor vivo. Alondra Biguette
"Les hores, les convencions, les esperes, li semblen temes, els temes li semblen convencions, les convencions li semblen esperes, les hores. El doctor Fiken és al tren, tornant de la consulta, va cap a casa. Ha tingut un dia molt atrafegat, tot el dia curant ferides, diagnosticant malalties i receptant medicaments, no ha tingut temps ni de parlar una estona amb l’infermera que es barrina els divendres. Ara, és al tren, i no té res més a fer que esperar arribar a la parada que li toca, sembla que tingui el cap buit de pensaments, sembla que dormi amb els ulls oberts, i és així, té el cap ben buit. El revisor apareix corrent entre els seients i cridant: -Hi ha algun metge en aquest vagó?! Ràpid, necessitem un metge!- El doctor Fiken es mira al revisor ajuntant les celles i arrugant el front. Quan el revisor està a punt de passar de llarg, el doctor crida: -Aquí, jo, què passa?- El revisor li explica la situació mentre l’acompanya a veure el malalt. Una dona gran, grossa, que es mira al doctor com si fos el núvol més tendre. El doctor se li asseu al davant, el tren avança. –Bé, senyora em diu el revisor que ha demanat un metge urgentment però no ha volgut dir perquè. Per què?-
-Em trobo perfectament, totalment normal, no em passa res, no tinc cap preocupació, de fet no el necessito.-
-Doncs perquè em fa cridar?
-Perquè estic massa bé. Vull saber com aconseguir patir, emmalaltir, passar-ho malament, però sense passar-me.-
-Senyora, vostè està fatal, de fet, a simple vista puc observar que té un espeleotema rubefactós sota la barbeta, que li pot portar problemes.-
-De veres, a on?"
Ha acabat de cagar, i ha deixat la lectura a mitges sense remordiment, ha deixat el llibre allà on l’havia trobat, s’ha eixugat el volcà i ha marxat. Mentre camina cap a l’habitació pensa en ferir-se al genoll, en fotre-li un cop a la paret i dislocar-se la ròtula, pel simple plaer d’escriure.
