Pobre estrofa, es troba sola al mig del fang, mirant el penya-segat, de dalt a baix, rodejat d’aire, pensant en titelles defenestrades i ronyons de màquina de rentar, visciat del lent arrossegar-se dels helicòpters de pet amb cua. Ja ningú li sua les cames, es nota com una pinça d’estendre roba i ha deixat de pensar, el veuen com una bicicleta. En quin moment estem ara? És la part en que en Filostrat es presenta en forma d’assecador de mans i ens colpeix amb una sola paraula: Icnelis. I després vé la doctora Cicuta i ens llepa el clatell, i notem que. *..* . I tu caminaves i el genoll va i t’explota, els calaixos fugint, agafant-se el barret, i tu allà menjant carmels de fusta, la nit és cínica, el bitllet vol perdre la pulsera i el pou surt de casa. Al fonoll recules. Perceps com el Mercuri, l’encenedor s’en desentén i elogia llumins de vent, hi ha moltes coses, t’en vas de les fronteres, i t’alliberes el colze, ho fas sense oli d’oliva i sense taladro. En Dividendu escolta el sushi, comença un documental en una mena de xurros, les cèl·lules del canari juguen a ping pong sense protecció solar, i l’home es deixa mossegar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada