dijous, 28 de gener del 2010
____E___ R____T _S___A___A:
Quina fila que fan els folls afiliats a les llises filles de les faldilles liles, les figues fines, fresques flors flairades; fracàs efervescent de ferida peculiar.
dimecres, 27 de gener del 2010
RONELLISTS i VARDULINS I FRETETS
diumenge, 24 de gener del 2010
ANTIGA SERotoNINA
Pobre estrofa, es troba sola al mig del fang, mirant el penya-segat, de dalt a baix, rodejat d’aire, pensant en titelles defenestrades i ronyons de màquina de rentar, visciat del lent arrossegar-se dels helicòpters de pet amb cua. Ja ningú li sua les cames, es nota com una pinça d’estendre roba i ha deixat de pensar, el veuen com una bicicleta. En quin moment estem ara? És la part en que en Filostrat es presenta en forma d’assecador de mans i ens colpeix amb una sola paraula: Icnelis. I després vé la doctora Cicuta i ens llepa el clatell, i notem que. *..* . I tu caminaves i el genoll va i t’explota, els calaixos fugint, agafant-se el barret, i tu allà menjant carmels de fusta, la nit és cínica, el bitllet vol perdre la pulsera i el pou surt de casa. Al fonoll recules. Perceps com el Mercuri, l’encenedor s’en desentén i elogia llumins de vent, hi ha moltes coses, t’en vas de les fronteres, i t’alliberes el colze, ho fas sense oli d’oliva i sense taladro. En Dividendu escolta el sushi, comença un documental en una mena de xurros, les cèl·lules del canari juguen a ping pong sense protecció solar, i l’home es deixa mossegar.
dimarts, 19 de gener del 2010
indecència
Jakob von Gunten: Robert WALSER. (només la primera pàgina)no m'entenc
-I això es publica o què?
-Si, si, això navega per l’hiperespai i arriba a tothom.
-A tothom?
-A tothom que ho vulgui mirar.
-Però com hi arribaràn?
-N’has de fer difusió, has de fer publicitat, t’has de vendre.
-Però si això és anònim.
-Anònim? I què?
-Si. I què?
-Vols que et llegeixin?
-No ho sé.
-Si ho publiques deus voler que et llegeixin.
-Si?
-Jo diria que si.
-Jo no n’estic segur, perquè, perquè, si. Si, ho publico però no en faig publicitat, i de fet espero que no ho llegeixi ningú.
-Doncs perquè ho publiques?
-Potser si que espero que ho llegeixin, però espero que no sàpiguen que ho escric jo.
-Mira que ets humil.
-Humil fins a la indecència.
-I això es publica o què?
-Si, si, això navega per l’hiperespai i arriba a tothom.
-A tothom?
-A tothom que ho vulgui mirar.
-Però com hi arribaràn?
-N’has de fer difusió, has de fer publicitat, t’has de vendre.
-Però si això és anònim.
-Anònim? I què?
-Si. I què?
-Vols que et llegeixin?
-No ho sé.
-Si ho publiques deus voler que et llegeixin.
-Si?
-Jo diria que si.
-Jo no n’estic segur, perquè, perquè, si. Si, ho publico però no en faig publicitat, i de fet espero que no ho llegeixi ningú.
-Doncs perquè ho publiques?
-Potser si que espero que ho llegeixin, però espero que no sàpiguen que ho escric jo.
-Mira que ets humil.
-Humil fins a la indecència.
diumenge, 17 de gener del 2010
Piranya obtusa
Raha, qui no sap cordar-se les ampolles allitades?
Hi ha dies. Hi ha taules. Hi ha perles. També
Hi ha dies. Hi ha taules. Hi ha perles. També
Subscriure's a:
Missatges (Atom)