Guaita com s'esmuny, cap amunt, com el fum. L'encanteri com un jou, com tancat a dins d'un ou. Mira com la claveguera només filtra, com la banyera es mulla. Com la llum t'estomaca al obrir els ulls, com la música s'escapa. I el fil com es despulla i la nit com s'aixopluga. La testa com un pa, dues perles, una maduixa i un endoll. Com Archimboldo cap enfora. Amb tant de sentit com un rellotge a la nevera esperant el tren que espera la caravel·la. Imaginar Déus com rodones quadrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada